|
Viatjar al Marroc vol dir, a més de kasbes, medines,
souks i paisatges meravellosos, contactar amb la música
autòctona d'una manera quasi involuntària.
Moure's pels carrers de qualsevol de les seves medines representa
escoltar un munt de variats i curiosos sons entre els que
destaca la música, normalment emesa des d’aparells
força precaris. Per sort als marroquins els agrada
la gran varietat de músiques pròpies i les
prefereixen a la música anglosaxona que en d’altres
països sembla omnipresent. Si la música que escoltem
pels carrers no és marroquí segur que és
libanesa, egípcia o de qualsevol altre pais àrab.
El marroc és un pais amb una cultura
musical viva i riquíssima. Pràcticament cada
regió te
la seva forma de fer música, formant en conjunt un
mosaic d'estils molt variats. Aquests són alguns d'ells tornar
a dalt
MÚSICA ANDALUSÍ o ÁRABOANDALUZA
Normalment la música andalusí s’associa amb el nord del Marroc
on encara avui es viu una gran identificació amb la cultura d'al Àndalus
i on estan ubicades les millors i més representatives orquestres com la
del recentment mort Abdelkrim Raïs a Fez o la d'Abdesadak Chekhara
a Tetuàn. també a Fez hi trobem el popular cantant Hadj Mohammed
Bashdub, un dels més prestigiosos cantants d'aquest tipus de música.
La ciutat de Xauen ha donat i dóna encara músics de gran qualitat,
tant de música andalusí com d'altres gèneres. tornar
a dalt
MÚSICA
BEREBER
Es localitza a la zona del Rif (Nador, Al Huceima), a la vall del Souss (Tarudant
, Agadir) i a l'Atles. Completament diferent a la música àrabo-andalusa
la música berber te una tradició antiquíssima que es remonta
a l'època anterior a la conquesta àrab. Una obra interessantíssima
sobre la música soussi és: Maroc, Antologie des Rwayes (4 Cds). tornar a dalt
CHAÂBI
La música chaabi (popular) es pot escoltar a casaments,
batejos, cafès i souks de tot el Marroc. És
la música popular, la més planera i propera
al poble. Si abans es feien servir els instruments tradicionals
com el guimbri, el sentir i la darbuka, a partir dels anys
70 s'introdueixen congas, guitarres elèctriques… i
actualment molts grups utilitzen sintetitzadors, bateria
i altres instruments electrònics. Dins d'aquest estil
trobem al grup Nass el Ghiwan, el més famós
i estimat per la majoría de marroquins. Creat als
anys 70 el grup va centrar els seus textes en reivindicacions
socio-polítiques.
Altres grups famosos que van seguir
l’estela de Nass el Ghiwan són Jil Jilala, Lem
Chaheb, Essiham…tornar
a dalt
GNAUA
Els gnawa practiquen una música d'origen subsaharià doncs
sòn descendents d'esclaus que van ser portats al Marroc
des del Sudàn, Guinea i d'altres països africans.
Normalment s'agrupen en germandats religioses i practiquen
les liles, cerimònies de trànsit amb la fi
d'expulsar els djoun (dimonis) de l'interior d'una persona
posseída.
Els instruments principals són
el sentir (mena de baix acústic) i les càrcabes
(castanyoles de metall) amb els que creen ritmes trepidants.
Es pot escoltar música gnawa a Marràkech, Essaouira –on
s'hi fa un festival monogràfic– i també a
Meknès i altres punts del pais. Per a introduïr-se
en aquest tipus de música us recomanem el disc Sabil'a
'salam del grup catalano-marroquí Nass Marrakech.
Altres músics gnawa són: Maalem Zou-zou, Maalem
Mahmoud Gania, Alaoui Lamrani, Hassan Hakmoun. Gnawa Difussion és
un grup que fusiona la música gnawa amb la música
de ball y el hip-hop. tornar
a dalt
MÚSICA
SUFÍ
El sufisme s'associa normalment a l'Islam de l'Orient Proper,
però al Marroc i al Magreb la branca mística
de l'Islam te una importància considerable. Les germandats
sufís –tarika– es reuneixen en reunions
privades (samáa) per cantar el nom de Déu i
assolir un estat d'èxtasi místic a través
del cant i la dança. També és habitual
que membres d’alguna tarikes cantin en els funerals
per l'ànima del difunt. El CD Ritual Sufí Andalusí mostra
de forma completa una samáa d'una tarika tangerina.
Dins
de la música religiosa són molt interessant
les salmòdies coràniques del difunt cheik egipci
Abdelbasset Abdessamad. A més de la importància
religiosa tenen un gran efecte relaxant. tornar
a dalt
RAÏ
Potser la música magrebí més coneguda
actualment. Originària de l'oest d'Algèria,
concretament d'Oran, les seves arrels es troben a la música
beduina tot i que actualment la influència de la música
occidental és notable.
Raï vol dir opinió i és
això el que
ens trobem en els seus textes: sexe, alcohol, amor i marginació social.
Tot i que els grans noms del Raï són argelins –Rimitti,
Khaled, Cheb Mami, Cheb Hasni– el raï ha traspassat
fronteres i s'ha afincat al Marroc on trobem músicas
de gran nivell com Nasro, Chaba Zahouania, Cheb Khader o
Cheb Aïssa. Fa poc temps s'ha editat el primer disc
de raï produït
a Espanya que porta el nom del seu cantant: Cheb Samir. tornar
a dalt
ELS GRANS
INTÈRPRETS DE LA MÚSICA ÁRAB
Com deia més amunt, tant importants com els músics
marroquins ho són alguns grans clàssics d'Egipte
i el Líban. Crec impossible que cap marroquí no
mostri, si ve al cas, la seva adoració per Um Kaltsoum.
La devoció per la plorada cantant egípcia traspassada
el 1975 és encara palpable tant al Marroc com a la
resta del món àrab i és molt fàcil
escoltar la seva veu en qualsevol cafè, botiga, lloc
públic o privat. Juntament amb Um Kaltsoum trobem
a Mohammed Abdelwahab, compositor i cantant egipci que, com
la Diva, va participar en nombroses películes de la
seva època.
Altres noms importants són: Abdelhalim
Hafez –cantant
egipci–, Farid el Atrach –llaudista i cantant
drus de Síria–, la cantant libanesa Fairuz,
o l'argelina Warda. tornar
a dalt
LA FUSIÓ
ACTUAL
Més enllà de les fronteres magrebines sembla
que la capital musical del Magreb s'ha traslladat a París.
A la capital francesa –molt més receptiva a
la cultura àrab que nos pas aquí a la península– hi
tenen la seu els grups i cantants més de moda dins
de la fussió de músiques d'arrel magrebí amb
ritmes i arranjaments occidentals. A part dels cantants de
raï més famosos i destaca Rachid Taha y el seu
disc Diwan, la cantant d'origen egipci Natacha Atlas (ex
Transglobal Underground) amb tres discos publicats com a
solista (Diaspora, Halim i Jedida), la Orquestre National
de Barbes una autèntica embaixada multiètnica
(marroquís, argelins i francesos) que amb els seus
dos discs al mercat i un directe potent han assolit una mescla
musical més que interessant.
A Espanya El Lebrijano fussiona
flamenc i música árabo-andalusa
y Radio Tarifa logren integrar la música sefardí,
la tradició espanyola, aires magrebins i flamenc
d'una forma original i amb un alt nivell de qualitat instrumental.
Hem
preparat una mostra del diferents tipus de música
que us podem oferir. La trobarás aquí: Selecció Baraka tornar
a dalt
>Selección Baraka
tornar
a dalt
|
